Federico Mayor Zaragoza, primer Doctor Honoris Causa de la nova UVic-UCC

21 de març de 2014  Avui ha tingut lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, l’acte solemne d’investidura del  Dr. Federico Mayor Zaragoza com a Doctor Honoris Causa,a proposta de l’Escola Politècnica Superior i “en reconeixement al valor inqüestionable de la seva trajectòria acadèmica i professional i per la seva activitat en organismes i fundacions  internacionals”. L’acte ha estat presidit pel rector de la UVic, Jordi Montaña, i ha comptat amb la presència del Conseller d’Interior, Ramon Espadaler i del regidor de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany.

Després de l’entrada solemne a l’Aula Magna de la comitiva acadèmica formada per més  de 90 doctors i doctores de la UVic-UCC, el padrí del doctorand, el director de l’Escola Politècnica Superior, Jordi Villà, ha glossat la figura del Dr. Mayor Zaragoza i n’ha destacat unes paraules que  resumeixen la seva actitud vital “el risc sense coneixement és perillós, però el coneixement sense risc és inútil”.

Per al seva banda, la doctora Francesca Bartrina, Directora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de les Dones ha estat l’encarregada de fer la laudatio del nou doctor del qual ha destacat “la seva mirada complexa, honesta i meditada per saber definir quins eren els reptes del proper mil·lenni.” I ha afegit que “el seu punt de vista és únic a l’hora de poder proposar solucions a escala mundial als problemes quotidians de la nostra realitat.

El discurs d’acceptació del Dr. Mayor Zaragoza ha girat a l’entorn de la “força de la paraula”  per frenar violència, estructurat al voltant de la poesia de Miquel Martí i Pol.  Tot dirigint-se als joves, els ha dit:  No deixeu que us arrossegui el corrent. La persona humana, el valor de cada ésser humà únic, ha de ser preservat de totes totes. No deixem que uns pocs, manejant hàbilment els ressorts de la tècnica, condicionin els nostres passos”.

En el torn de parlaments institucionals el Dr. Arimany s’ha remuntat als  orígens catedralicis de la Universitat de Vic per arribar al fet que avui la Universitat de Vic reti un  homenatge a un català universal.

El conseller Ramon Espadaler, agafant les paraules del mateix Mayor Zaragoza, l’ha qualificat de ser un home de “protesta i de proposta”, fent esment la seva capacitat d’acció i compromís. A la cloenda de l’acte, el Rector Jordi Montaña ha subratllat el fet que avui el Doctor Mayor Zaragoza passés a formar part de la comunitat universitària de Vic i de Manresa “per tal que els vostres coneixements, el vostre exemple i la vostra lliçó universitària i de vida reverberi entre els nostres estudiants, el nostre professorat i tots els qui formem part d’aquesta Universitat”.

La caplletra del pintor Josep Vernis

Josep Vernis, pintor, escultor, muralista i fins fa poc professor de la Universitat de Vic,  ha fet lliurament  de l’emblema que identifica el Doctorat Honoris Causa de la Univesitat de Vic_ UCC del Doctor Mayor Zaragoza. Es tracta d’una  lletra F, la caplletra de Federico Mayor Zaragoza, sobre una amalgama de símbols de la qual sorgeix, en diversos alfaberts, la paraula “pau”, fent honor a l’esforç permanent de l’homenatjat per consolidar una cultura universal de la pau.

honoris causa

Federico Mayor Zaragoza parla d’Adolfo Suárez

Federico Mayor Zaragoza ha declarat parlant d’Adolfo Suárez:

Adolfo Suárez era sobretot un home que sabia escoltar. Ell sempre deia: M’interessa més escoltar els que no estan d’acord amb mi que els que ho estan. Un home que va fer aquesta transició d’una dictadura militar a una democràcia plena amb la redacció a més d’una constitució que donava aquest pluralisme i que donava durant molts anys aquesta capacitat de servir –que ara s’ha de conviar, hi ha moltes coses que s’han de modificar– jo diria, m’agrada repetir-ho, que el president Suárez, que sap que amb el seu partit immediatament va declinar, com a partit.

Jo li deia: Presidente no puedes pretender estar en la historia i en el poder al mimo tiempo. Jo crec que això és el que avui hem de recordar. Un gran president, un home que va ser capaç d’escoltar, de canviar, que va ser coherent, que va tenir un gran compromís amb el pluralisme i la democràcia.

Vostè va ser en el seu govern. Recorda alguna anècdota significativa com a persona.

Jo en realitat vaig estar amb ell de conseller. Ell al començament em va proposar com a ministre d’educació, però en aquell moment el partit de Unión de Centro Democrático van perferir altres opcions i em va nomenar conseller. I vaig ser un conseller que va aprendre moltíssim, perquè realment era una escola formidable d’aquesta política que avui ens fa falta, que és la política dedicada a les persones que són capaces d’imaginar uns altres paradigmes, de pensar d’una altra manera. I vaig viure amb ell molt directament la decisió que va prendre quan, sobretot en la redacció del capítol vuitè de la constitució, ja hi havia una oposició d’uns militars que després van fer un cop d’estat. En aquell moment va demostrar el gran que podia ser, perquè era un moment en què acabava de fer una transició, acabava de conciliar tots els partits i hi havia un pluralisme real. Ell va dir: “el capítol vuitè és uns simfonia inacabada”, perquè efectivament ha servit molt, però ara la vertebració de l’Estat s’ha de fer d’una altra manera. Ell el que volia era fer una federació amb una gran capacitat d’autogovern. Ara fa molts anys que està desconnectat de la vida. Però encara que ara es mori, ens deixa un exemple a seguir, un camí a seguir. Seguirà sent una persona molt important per tots nosaltres.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, UVic-UCC i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.