Comencen les obres que transformaran una part de l’antic Escorxador en la FUB3

Manresa, 12 de març de 2018.- El campus Manresa de la UVic-UCC ha fet aquest dilluns l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra del que serà l’anomenat espai FUB3 i que integra el pavelló i els edificis modernistes situats a la dreta de l’antic Escorxador de Manresa a més d’un altre de nova planta que s’alçarà en el solar adjacent sense obrar. Aquests espais acolliran l’activitat teòrica i pràctica dels estudis de Fisioteràpia, que actualment es desenvolupa repartida entre els edificis principal, FUB2 i la Clínica Universitària. L’obra, amb un termini d’execució de 14 mesos i un cost aproximat de 3 milions d’euros, permet resoldre les necessitats d’espai del campus universitari derivades de la incorporació dels alumnes del grau en Medicina des d’aquest curs i de la posada en funcionament, a partir del curs que ve, de dos nous cicles formatius de grau superior al Campus Professional. L’actuació permetrà guanyar 1.749 metres quadrats de superfície construïda i 812 més de superfície urbanitzada.

L’acte de col·locació de la primera pedra l’han presidit l’alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació Universitària del Bages, Valentí Junyent, i el director general de la Fundació Universitària del Bages, Valentí Martínez. També hi ha assistit l’arquitecte responsable de l’obra, Manel Parés. Martínez ha reiterat la voluntat de la institució universitària de continuar apostant  per la zona universitària, un model que ha definit de “compacte i integrat, que permet fer una gestió eficient dels recursos i garantir un creixement sostingut”. El director general de la institució ha agraït al seu Patronat la confiança dipositada “que ens permet treballar amb autonomia”, a l’Ajuntament de Manresa que hagi cedit l’espai per fer possible aquest creixement i a l’Associació de Veïns del Poble Nou la generositat de de traslladar la seva seu social a una altra ubicació en benefici del creixement de la universitat. De la seva banda, Valentí Junyent, ha emmarcat el projecte en la solidesa de la Fundació Universitària del Bages, “que continua creixent i que referma la vocació universitària de Manresa”. Segons Junyent l’obra que s’inicia aquest mes suposa continuar avançant en l’aposta urbanística d’aquesta zona de la ciutat com la porta de la coneixement i dóna capacitat a la institució de continuar funcionant com a motor econòmic de la ciutat.

Un projecte que respecta l’obra d’Ignasi Oms

L’arquitecte responsable de l’obra, Manel Parès, ha explicat que el projecte s’ha fet respectant l’edifici modernista projectat per Ignasi Oms. En aquest sentit ha dit que ha de ser un motiu de satisfacció “disposar d’obres d’Ignasi Oms que permeten que un segle i deu anys després de posar-se en marxa com a Escorxador ara es converteixi en un espai per a ús docent”. Per això, el projecte parteix “de les necessitats i requeriments que planteja el nou ús sense malmetre ni afectar l’entorn ni el seu valor patrimonial”.

L’obra que es durà a terme inclourà la rehabilitació, la restauració, la consolidació i l’ampliació de l’única part de l’edificació de l’antic Escorxador on encara no s’ha intervingut després de la rehabilitació de la nau central, que actualment és la seu de la Biblioteca del Campus Universitari, i la construcció de l’edifici anomenat FUB2.

L’actuació afectarà tant la nau com els pavellons annexes més petits que hi ha a banda i banda de l’arc d’entrada al recinte i al costat de la nau més gran. El projecte contempla un edifici de nova construcció de dues plantes ubicat entre la nau principal i el pavelló més gran. L’obra es completarà amb la urbanització de l’espai central exterior per convertir-lo en un espai de relació universitària que pugui acollir també activitats vinculades al campus. Tots els edificis disposaran d’un porxo que comunicarà els accessos als diferents edificis que tindrà com a coberta una part transparent de vidre laminat mate i una de sòlida que protegirà de la radiació solar i que ja havia estat plantejada per l’arquitecte de l’edifici original, Ignasi Oms, i que tenia com a finalitat la circulació protegida dels treballadors de l’Escorxador.

La intervenció a la nau principal contempla distribuir l’interior en tres plantes d’alçada. A la planta baixa s’hi situarien la recepció, quatre aules, serveis sanitaris i un espai polivalent per a reunions. El primer pis es destinarà a cinc aules i la segona s’habilitarà com a zona de treball per a professorat amb un espai obert de taules i tres despatxos tancats. El projecte preveu que des de les diferents alçades s’ofereixi una visió de l’espai industrial modernista.

Pel que fa a l’edifici de nova construcció que es farà al costat disposarà de dues aules a la planta baixa i d’un gimnàs al primer pis. En el pavelló més proper a la nova construcció s’hi ubicaran les vestidors i una zona de taquilles i de dutxes. Pel que fa als altres dos pavellons més petits, els del costat de la porta, un es destinarà a serveis administratius, mentre que la funció de l’altre encara està pendent de definir i es desenvoluparia en una fase posterior.

Actualment, la FUB compta amb tres edificis, tots ells situats a la zona universitària: l’edifici principal, FUB1, seu dels serveis centrals i de l’aulari convencional; l’edifici CU+, la Clínica Universitària que acull activitat assistencial i també docent teoricopràctica i de simulació clínica per als estudis de Ciències de la Salut i Medicina, a més del CISARC; i l’edifici FUB2, on es troben els laboratoris del CFGS de Pròtesis dentals, el Lab 0-6, a més d’alguns serveis comuns i aules convencionals. L’edifici FUB1 data del 2002; la Clínica Universitària es va inaugurar el 2012; i l’adequació de l’edifici FUB2, antiga seu del CTM Centre Tecnològic, es va fer el 2015.

D’Escorxador a Universitat

El recinte modernista de l’Escorxador de Manresa va ser construït el 1906, a partir del projecte de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, amb l’objectiu de treure del centre de la ciutat l’activitat vinculada al sacrifici d’animals per al consum humà. Originàriament es tractava d’un complex amb tres pavellons alçats al voltant d’un pati, amb un portal d’accés de tres arcs. Tot el conjunt té una estètica modernista, amb murs de pedra emmarcada de totxo vist. Es tracta d’una obra civil pensada com a servei públic que prioritza la funcionalitat del conjunt de la instal·lació. Forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

DSC_0099 DSC_0132 DSC_0220 DSC_0231DSC_0014

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.