Un estudi basat en la tesi doctoral de Carlota Riera confirma la importància de l’aprenentatge informal en els hospitals


La crisi deguda al coronavirus ha sacsejat l’estructura del sistema sanitari espanyol fins a posar-lo contra les cordes. No obstant això, metges, infermers i la resta de treballadors d’hospitals i centres de salut han estat capaços d’adquirir els coneixements necessaris per adaptar-se a aquesta situació extrema en qüestió de dies. I no ho han fet assistint a cursos o congressos, sinó mitjançant la cooperació.

«La resposta ràpida i brillant que han donat els diferents ens sanitaris del país s’ha efectuat des de la informalitat dels aprenentatges i des de la cultura de la col·laboració absoluta», explica Carlota Riera, degana de la Facultat de Ciències de la Salut d’UManresa i autora d’una tesi doctoral sobre l’aprenentatge informal. Precisament, aquest intercanvi informal de coneixement té més importància de la que se li acostuma a atribuir en l’entorn laboral, segons revela ara un estudi que ha publicat la revista Journal of Workplace Learning i que signen Carlota Riera, Clara Selva, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i directora de la tesi i Miguel Ángel Sahagún, de la Universidad de Aguascalientes (Mèxic).

«L’aprenentatge en l’entorn laboral té un paper principal en el desenvolupament, la millora i l’actualització de les habilitats de les persones. Com a conseqüència de la gran quantitat de temps que passem a la feina, aquest és, sens dubte, un dels escenaris més privilegiats per desenvolupar competències professionals i personals», declara Riera. Tradicionalment, se li atorga una gran importància al que es coneix com a aprenentatge formal, que és el que té objectius i està planificat —els cursos, seminaris i congressos en serien exemples. No obstant això, els professionals també aprenen intercanviant experiències de manera informal, per exemple, mentre xerren prenent un cafè o observant com fan una tasca els companys.

En aquest sentit, la recerca buscava aclarir la relació en l’entorn laboral entre l’aprenentatge formal, l’informal i el que es produeix entre iguals. Per fer-ho, aquests investigadors han dut a terme un estudi etnogràfic de nou mesos centrat en un equip de ginecologia d’un hospital del territori català. Els investigadors van observar i analitzar les rutines i pràctiques quotidianes dels 44 membres de l’equip, format per metges, infermers, llevadores i personal administratiu.

La riquesa de la informalitat

Els resultats indiquen que, «contràriament al que moltes persones i organitzacions pensen, la riquesa dels aprenentatges és, sobretot, en els espais informals d’interacció entre les persones, més que en activitats formals d’aprenentatge. Com menys jerarquitzada és l’organització, més oportunitats d’aprenentatge, i millors, es generen, i d’una manera més equitativa, en termes de democràcia», destaca Riera. Així, doncs, «una cultura organitzativa que propiciï l’obertura de diàleg i la participació igualitària de tota la seva comunitat potencia l’aprenentatge dels seus membres, i també l’aprenentatge del conjunt de l’organització». A més, els treballadors valoren més aquest aprenentatge quan es produeix entre iguals, és a dir, entre persones que s’identifiquen mútuament de manera equitativa.

«Amb els resultats de l’estudi a la mà, considerem necessari que les organitzacions actuals i futures destaquin la importància que té en elles la igualtat. A més, tenint present la relació clara que s’estableix entre igualtat i participació, sembla clar que el foment de la proximitat de rols ha de ser un objectiu per a qualsevol organització que aspiri a dotar-se d’aprenentatges complexos que requereixin coneixements diversificats i que s’han de generar de manera àgil», subratlla Riera.

En el cas concret dels hospitals, la jerarquia i la cientificitat del coneixement s’han revelat com a traves per a aquest intercanvi. Segons la degana de la Facultat de Ciències de la Salut, «la cultura organitzativa d’una entitat sanitària legitima uns aprenentatges per sobre d’altres, sovint amb interessos més gremials que no pas científics. Fomentar més participació i horitzontalitat entre professionals de la medicina i la infermeria, per exemple, afavoriria que les organitzacions aprenguin més i millor».

Una emergència afrontada des de la participació

L’emergència de la COVID-19 ho ha il·lustrat a la perfecció. «Els equips no estaven preparats, des del punt de vista de formació formal, per afrontar una crisi sanitària com aquesta, i la necessitat ha esborrat en poques hores els aspectes piramidals i jeràrquics que dificulten la participació de tothom. Tots els professionals i la seva experiència i bagatge han estat necessaris per transformar els hospitals, i espontàniament l’organització ha facilitat el flux d’aprenentatges i la participació de tots els seus estaments per trobar les solucions més oportunes, i d’una manera no mitjançada jeràrquicament, sinó per un objectiu comú i compartit», conclou Riera. «Aquest és l’aprenentatge que se’n pot extreure, i que alguna cosa d’aquesta informació quedi instaurada en les cultures organitzatives per sempre».

Riera Claret, C.; Sahagún, M. Á.; Selva, C. Peer and informal learning among hospital doctors: An ethnographic study focused on routines, practices and relationships. Journal of Workplace Learning, 2020:32:4, 285. Doi: https://doi.org/10.1108/JWL-11-2018-0141

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.